Xurra

La població nidificant de xurra mostra una tendència incerta, amb un primer augment d’efectius fins al 2014 (màxim de 34 individus) i una disminució posterior i fins a dia d’avui. Els darrers anys s’estimen 18-23 individus nidificants. La situació de l’espècie a Catalunya és crítica i es requereix un major esforç de conservació urgent si es vol evitar la seva extinció. Probablement la connexió amb la població aragonesa explica que encara es mantingui present a Catalunya, però això pot canviar en el futur, tenint en compte la  forta disminució que està patint l’espècie a tota la vall de l’Ebre.

• Transformació de secans en regadius. La substitució de cultius herbacis de secà (blat o ordi) per cultius de regadiu (siguin de tipus herbaci o arbrat), provoca una pèrdua directa d'hàbitat, ja que l'espècie no està adaptada a viure en aquests hàbitats. 
• Pèrdua de superfície de guarets, el principal hàbitat de nidificació.
• Llaurat i tractaments fitosanitaris en guarets durant l’època de nidificació. Aixecar els guarets pel control de les males herbes en plena temporada de nidificació (abril-agost) provoca la pèrdua directa de nius.
• El llaurat dels rostolls just després de la collita ocasiona l'enterrament de la grana que pugui quedar al sòl i per tant, redueix la disponibilitat tròfica per a l’espècie durant l’estiu.
• Substitució dels cultius herbacis per arboris. La transformació de cultius herbacis de secà, ordi principalment, per cultius d'olivers i ametllers, equival a una  pèrdua de superfície on alimentar-se i reproduir-se.
• Disminució de la ramaderia extensiva. La ramaderia extensiva manté la cobertura vegetal de les zones no cultivades (erms, guarets i timonedes) i, per tant, la pèrdua de ramats pot afavorir un tancament excessiu de la vegetació. 
• Reforestacions. Les zones arbrades, ja siguin naturals o cultivades, són hàbitats totalment desfavorables per a la xurra
• Molèsties per l'activitat cinegètica (inclosa la falconeria).
• El creixement i proliferació d'infraestructures i instal·lacions en medis agrícoles (granges, graveres, urbanitzacions, polígons, camps fotovoltaics, línies elèctriques etc.), amb la corresponent obertura de nous accessos, provoquen una pèrdua i fragmentació de l'hàbitat, així com una degradació de la vegetació perifèrica de les zones transformades. A més a més, aquestes infraestructures poden comportar un augment de la mortalitat directa d’adults (línies elèctriques) o de nius, degut a un augment dels depredadors antropòfils com ara còrvids, gossos o guineus.
• L’espècie és sensible a la freqüentació humana i s’ha comprovat que si pot, prefereix allunyar-se de camins i zones freqüentades. Per tant, totes aquelles infraestructures mencionades anteriorment o activitats a l’aire lliure que puguin fer incrementar la presència de persones i vehicles en zones sensibles per l’espècie, poden representar una amenaça.
• Es desconeixen els possibles efectes de la ingesta de llavors de cereal blindades amb fungicides i altres productes. Durant l’època de la sembra, una part important de les llavors no queden enterrades i són ingerides per espècies com la xurra. Aquests efectes negatius sobre la reproducció s’han comprovat en espècies com la perdiu roja (Alectoris rufa) i, per tant, no són descartables en la xurra.
• Població extremadament petita, que la fa molt vulnerable a processos estocàstics. 

Unió Europea

Inclosa a la Directiva d’ocells (Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus silvestres) en l’annex I com a espècie protegida.

Estat espanyol

Inclosa al Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades, en la categoria “Vulnerable”.

Catalunya

Inclosa al Decret 172/2022, de 20 de setembre, del Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida, en la categoria “En perill d’extinció”.           

D’acord amb el Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya (Decret 172/2022), cal elaborar i aprovar un pla de recuperació per a totes les espècies catalogades com a “en perill” i un pla de conservació per a les “vulnerables”, en el termini de tres i cinc anys des de la seva publicació, respectivament. Aquest document ha d’incloure les mesures més adequades per a la conservació de l’espècie a Catalunya.

Algunes de les mesures que ja s’estan aplicant o caldria aplicar son:

• Des de 2014  l’empresa “Infrastructures.cat” està aplicant mesures de conservació en el marc de la DIA del canal de regadiu del Segarra-Garrigues, consistents principalment en l’arrendament de guarets i en la gestió de la seva coberta vegetal, així com en l’acondicionament d’abeuradors i en el finançament del seguiment i monitoreig de la població. 
• Augmentar la superfície de guarets i erms, principals hábitats de nidificació i alimentació.
• Gestió adequada de la coberta i alçada vegetal dels guarets, minimitzant al màxim el nombre de tractaments agrícoles anuals (llaurat, fertilització, etc.) i limitació estricta de no fer-los durant l‘època de nidificació.
• Manteniment dels rostolls sense llaurar el màxim de temps possible entre la sega i la sembra
• Manteniment de la ramaderia ovina extensiva, peça fonamental per a evitar el tancament de la vegetació en erms, timonedes i brolles.
• Evitar l'augment excessiu de la superfície de cultius arboris o llenyosos.
• Evitar les reforestacions arbrades en zones amb presència de xurra.
• Regular la caça en les zones amb presència de l'espècie.
• Regular de forma estricta la creació de noves infrastructures en les àres critiques per l’espècie, incloses granges, polígons, carreteres, línies elèctriques, camps fotovoltaics, graveres, etc.
• Manteniment dels abeuradors existents, importants durant l’època de nidificació.
• Mentre la població sigui petita, localització i protecció de nius per evitar la seva pèrdua per treballs agrícoles.
• Seguiment i monitoreig de la població.

• Informes de seguiment de la població catalana de ganga (Pterocles alchata) i xurra (Pterocles orientalis) a Catalunya. CTFC-Infrastrcutures.cat

• Fitxes tècniques de conservació dels ocells esteparis a la plana de Lleida. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

• Imatges cedides per Ramon Fortià Paisatges.